Elpidio Quirino y Rivera

Elpidio Quirino y Rivera
	;
Nom original	(ilo) Elpidio Rivera Quirino
Biografia
Naixement	16 novembre 1890 ; Vigan (Filipines)
Mort	29 febrer 1956 (65 anys); Ciutat Quezon (Filipines)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Libingan ng mga Bayani
6è President de les Filipines
	17 abril 1948 – 30 desembre 1953 ; ← Manuel Roxas – Ramon Magsaysay →
Secretary of Foreign Affairs (en)
	16 setembre 1946 – 17 abril 1948 ; ← cap valor – Joaquín Miguel Elizalde →
Secretari de Finances
	28 maig 1946 – 24 novembre 1946 ; ← Jaime Hernández – Miguel Cuaderno, Sr. (en) →
2n Vicepresident de les Filipines
	28 maig 1946 – 17 abril 1948 ; ← Sergio Osmeña – Fernando Lopez (en) →
4t President pro tempore of the Senate of the Philippines (en)
	9 juliol 1945 – 25 maig 1946 ; ← José Avelino
Senador de les Filipines
	9 juliol 1945 – 28 maig 1946
President pro tempore of the Senate of the Philippines (en)
	9 juliol 1945 – 28 maig 1946 ; ← José Avelino
Secretari de l'Interior i Govern Local
	1935 – 1938
Senador de les Filipines
	1925 – 15 novembre 1935 – Supressió del càrrec →
Membre de la Cambra de Representants de les Filipines
	1925
Dades personals
Religió	Cristianisme
Formació	University of the Philippines College of Law (en) ; institut de Manila (Intramuros)
Activitat
Ocupació	diplomàtic, advocat, polític
Partit	Partit Liberal de les Filipines
Família
Cònjuge	Alicia Syquia-Quirino
Fills	Victoria Quirino-Gonzalez
Premis	Premis (1953) Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1946) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica ;

Elpidio Quirino y Rivera (ilocano: Elpidio Rivera Quirino) (Vigan, 16 de novembre de 1890 - Ciutat Quezon, 29 de febrer de 1956) va ser un polític filipí que va exercir com el sisè president de les Filipines de 1948 a 1953.

Advocat de professió, Quirino va entrar a la política quan es va convertir en representant d'Ilocos Sur de 1919 a 1925. Després va ser escollit senador de 1925 a 1931. En 1934, es va convertir en membre de la comissió d'independència de les Filipines que va ser enviada a Washington, D.C., que va assegurar l'aprovació de la Llei Tydings-McDuffie al Congrés dels Estats Units. En 1935, també va ser escollit a la convenció que va redactar la constitució de 1935 per la Mancomunitat acabada d'establir. Al nou govern, va exercir com a secretari de l'interior i finances sota el gabinet del president Manuel Quezón.

Després de la Segona Guerra Mundial, Quirino va ser escollit vicepresident en les eleccions de 1946, en conseqüència el segon i últim per a la Mancomunitat i el primer per a la tercera república. Després de la mort del president Manuel Roxas el 1948, va succeir-lo en la presidència. Va assolir el càrrec de president sota la multa del Partit Liberal, derrotant el vicepresident nacionalista i expresident José P. Laurel, així com al seu col·lega liberal i expresident del Senat, José Avelino.

L'administració de Quirino va ser generalment desafiada pels Hukbalahaps, els quals van saquejar pobles i barris. Quirino es va postular per a president novament l'any 1953, però va ser derrotat per Ramón Magsaysay.